Punt de partida

Quan la Fundació J. Bofill, entre altres, va proposar en el marc del programa Educació 360º una crida “Comunitats que eduquen” a projectes educatius i comunitaris que volguessin repensar-se per oferir més i millors oportunitats educatives per a tothom; per a oferir als seus impulsors el suport i les eines necessàries perquè els seus projectes impactin més intensament en la millora de les oportunitats educatives en tots els aprenentatges, temps i espais de la vida dels infants i joves amb equitat i sense exclusions; no ho vam dubtar. Era una oportunitat que feia temps que buscàvem per revisar, contrastar i millorar el projecte d’acompanyament al desenvolupament personal dels joves adolescents “No perdis el Nord!” que desenvolupem des del 2009.

El projecte impulsat inicialment per la Taula per l’atenció de la Infància i l’adolescència (INS Hug Roger III de Sort, SES Morelló d’Esterri d’Àneu, Oficina Jove del Pallars Sobirà, Serveis Socials, ABS, Mossos), creada també en part en el marc del propi projecte, va començar com unes jornades monogràfiques de “Salut Activa”. Des d’aleshores ha anat evolucionant, ampliant les seves activitats i procurant millorar i aprofundir en el seu plantejament incorporant tallers previs als centres, oferint espais de formació a famílies i docents per intentar implicar al conjunt de la comunitat educativa i aprendre conjuntament a “acompanyar millor els i les joves”. Després de 9 anys de trajectòria, que valorem positivament, diversos agents implicats identifiquem la necessitat d’aprofundir i millorar en els resultats (impacte en les experiències i aprenentatges significatius dels joves) i també en el procés (millor integració en qualitat i profunditat del treball en xarxa dels agents educatius formals i no formals de la comarca). Per tot això vam creure oportú presentar el projecte a la “Crida”. Va ser una grata sorpresa ser un dels 30 projectes escollits per participar en aquesta primera edició on van presentar-s’hi 111 projectes d’arreu de Catalunya.

Breu esquema de l’evolució del projecte “No perdis el Nord!” (des dels inicis fins avui):

Dels 4 reptes i principis educatius que proposava la “Crida” vam focalitzar la revisió del projecte en:

  • Principi: Que les experiències educatives dels infants i joves els ajudin a construir trajectòries vitals personalitzades positives i d’èxit.
  • Repte: Desenvolupar el potencial educatiu de la comunitat, incrementant el treball col·laboratiu per a generar respostes eficaces a les necessitats educatives dels infants i joves

Partint d’aquest principi i d’aquest repte volíem donar resposta a la necessitat educativa de contribuïr a reforçar les competències personals i socials dels joves per viure les seves experiències amb motivació, autonomia i responsabilitat, afavorint la presa de decisions en la construcció del seus itineraris personals de futur.

Tot i que teníem clar que el grup motor impulsor d’aquesta proposta de revisió havia de comptar amb tots els agents implicats, el poc marge de temps, el calendari, les disponibilitats i ritmes d’uns i altres ho ha fet quasi impossible. Així doncs hem treballat en aquesta proposta de manera més intensa representants de l’INS Hug Roger III de Sort, de l’Oficina Jove i de Serveis Socials. Hem intentat fer traspàs d’informació de resultats i procés a altres agents clau implicats com l’INS Morelló d’Esterri d’Àneu entre altres. No ens ha estat possible però aprofundir en el treball col·laboratiu amb tots els agents, tal i com haguéssim volgut, i en conseqüència no hem pogut validar tampoc molts dels aspectes del procés, que confiem però seguir treballant en els propers mesos i poder avançar i completar el procés iniciat.

Érem conscients d’inici que els objectius que ens havíem fixat amb el projecte eren molt ambiciosos, i som conscients que caldrà desenvolupar-los progressivament, testejant la proposta i adaptant-nos als ritmes del conjunt d’agents.

El procés de reformulació del projecte…

Aquest procés de revisió partia d’alguns aspectes que teníem molt clars… i altres no tant.

El Què: Volem acompanyar millor el procés de desenvolupament personal i autònom dels joves adolescents del Pallars Sobirà

El perquè:

  • Sabem que l’aprenentatge significatiu es produeix amb l’emoció implicada, que cal situar als joves al centre del disseny de la proposta per empoderar-los, que l’aprenentatge és social i per tant és en les “relacions” que construeixen amb els altres i amb l’entorn on hem d’incidir especialment per trobar-hi oportunitats educatives.
  • També som conscients que tot i que els centres educatius són l’àmbit principal d’actuació (perquè concentren els joves d’una comarca amb població feble i dispersa) no pot ser l’únic. Als centres han anat incorporant reptes i a més d’educar en competències cognitives i instrumentals també s’hi desenvolupen per activa i per passiva moltes competències personals i socials, però no hi cap tot (ni per temps ni per recursos). I per tant és clau el paper del conjunt de la comunitat local per contribuir a saber acompanyar i oferir recursos i oportunitats educatives als joves en tots els àmbits i moments (espais formals i no formals, temps lectiu i no lectiu) per fer front als reptes que viuen/vivim.

Amb qui i com: Volem fer aquest procés amb tota la comunitat educativa, des de l’autonomia de cada actor,  aprenent a definir un marc comú per al disseny, seguiment i avaluació d’una estratègia compartida orientada a millorar els resultats i processos de les respectives intervencions, serveis o recursos. Com fer-ho efectiu no és tan senzill i és un procés d’aprenentatge continu.

El procés de revisió del projecte en el marc de la crida comença amb sessions molt intenses, amb un munt de companys/es d’arreu de Catalunya amb projectes molt interessants, coneixent realitats i propostes d’altres països molt suggerents amb propostes com les “Extended schools” per equilibrar l’accés en condicions d’equitat a “altres” experiències educatives no escolars, models d’escoles a temps complert d’aquí i d’arreu per connectar aprenentatges formals i no formals, xarxes educatives orientades a generar coneixement compartit, propostes de personalització de l’aprenentatge per empoderar els joves…

Destaquem que els breus intercanvis que mantenim amb algunes persones i projectes participants al programa, enmig de tanta gent i tan poc temps, són molt inspiradors i motivadors.

La realitat d’equips educatius que complementen els equips docents amb un treball de claustre real són un referent il·lusionant, la realitat de programes d’activitats extraescolars organitzades des de les entitats culturals i socials d’un municipi per afavorir un accés assequible i un vincle de continuïtat amb el teixit social són suggerents, i algunes altres experiències que hem pogut conèixer… i tantes altres que per falta de temps no hem pogut arribar a conèixer prou però que ja tenim al mapa… han estat segurament la millor aportació al nostre procés de revisió, encara en un procés de maduració lent i que potser donarà més fruits en els propers mesos.

El pla de treball previst per la crida del programa Educació 360º es confirma aviat que és molt intens i el calendari amb el final de curs 2017-18, l’estiu al mig i l’inici de curs 2018-19 genera les primeres dificultats…

Malgrat les dificultats aconseguim fer alguns passos. Contactem amb nous referents professionals amb qui programem una nova formació per educadors/es (donant continuïtat a l’espai de reflexió i disseny compartit de propostes educatives entre docents i altres agents educatius, que valorem com una peça clau del projecte) per aquesta tardor (Curs “Neurociència i Competències Cognitives Emocionals” a càrrec de Laia Casas), amb propostes que poden ajudar a fonamentar aquest marc de competències i model d’intervenció que volem construir, identificant també instruments d’avaluació (test de competències personals del GROP UB v2) que ens poden ajudar a sistematitzar, contrastar i objectivar alguns processos d’anàlisi per la reorientació i millora de les propostes d’intervenció. Plantegem també propostes de curt abast per reforçar la xarxa educativa comarcal  i definir propòsits compartits i metes concretes (jornades d’educació comunitàries, Mapa de l’educació, Pla comú d’actuacions educatives…) per avançar en la difícil articulació de veritables xarxes de treball i coneixement amb el conjunt de la comunitat educativa (convocatòria “Tots fem escola” el 15/10/2018). I explorem possibles canvis en projectes dins els centres educatius (projectes ApS) per exprimir-ne les oportunitats educatives que ofereixen, proposant connectar-les amb el projecte i amb actuacions concretes (jornades de motivació i orientació de 2n cicle d’ESO), entre altres.

La proposta de prototip finalment presentada és com ja hem avançat una proposta en procés, pendent de treballar encara, aprofundir i validar en molts dels seus aspectes. En termes tècnics podríem dir que està en una versió “alpha”, no encara prou madurada per entrar en fase “beta” ; ) És per això que hem modulat el prototip en 3 fases, doncs els ritmes no permeten validar adequadament les propostes plantejades amb tan poc temps i per tant cal puntualitzar que moltes de les propostes no reuneixen encara les condicions per ser validades per motius diversos i per tant són encara propostes per debatre en el marc del grup motor del projecte. El calendari de treball que preveiem és aproximadament de 3 o 4 anys amb totes les salvetats que corresponguin.

Fase 1: En aquesta 1a fase que correspondria temporalment amb el curs 2018-19 en el qual ens proposem:

  • Consolidar el treball iniciat amb la Taula per l’atenció de la Infància i adolescència i fer efectiu un treball de seguiment de les intervencions dissenyades conjuntament al llarg del curs amb un equip de treball interdisciplinari enriquit entre tutors d’ESO i professionals externs de suport (P. Home, S.S. i OJ)
  • Vincular en fase prova pilot el projecte d’Aprenentatge Servei de 3r d’ESO de Sort amb el projecte i valorar la possibilitat de desenvolupar-lo en format Banc del Temps. Proposar també integrar en les jornades de motivació i orientació previstes la cloenda i exposició dels projectes d’ApS de secundària de la comarca, per tal de reforçar-ne la visibilitat, el reconeixement i l’intercanvi d’experiències.

Fase 2: Aquesta 2a fase recull propostes de treball que s’estan començant a treballar enguany però que es preveu desplegar sobretot durant el curs 2019-20:

  • Enguany hem iniciat a sentar les bases per enfortir la Xarxa educativa i hem posat en comú propostes de treball que s’estan començant a tractar, per tal d’implicar poc a poc el conjunt de la comunitat educativa amb el propòsit d’alinear objectius i definir un pla de treball conjunt (Mapa de l’educació, Pla de formació i accions educatives, Jornades d’Educació).

Fase 3: L’inici d’aquesta 3a fase dependrà del procés de maduració i del ritme del conjunt d’agents educatius implicats, doncs comporta passar d’un model de treball en xarxa de “coordinació” a un model de treball en xarxa més profund d’integració i generació de coneixement compartit i aquest canvi ni és senzill ni és immediat. Es preveu però fer alguns primers passos ja durant el curs 2019-20:

  • Introduirem instruments d’avaluació i diagnòstic que permetin sistematitzar i orientar millor els processos de revisió i millora de les intervencions educatives amb indicadors que es puguin compartir i contrastar de forma més objectiva.
  • Partint de la revisió de les pròpies pràctiques educatives del conjunt d’agents i del contrast amb experts i experiències d’altres dissenyar col·laborativament un marc de competències, i un model d’intervenció compartit que orienti les respectives propostes educatives alineant objectius i generant coneixement compartit.

Reflexió final: Què hem après, què ens ha aportat la Crida, consells per altres projectes que vulguin revisar els seus projectes.

En tot aquest procés el més important que hem après (i que encara estem aprenent) és a no perdre de vista que el(s) jove(s) és el centre i que per tant el disseny de la proposta educativa ha de partir i acabar en el jove, implicant-lo com a subjecte actiu per participar en tot el procés per tal de no només respondre a les seves necessitats sinó també empoderar-lo.

La Crida ens ha aportat un context i un pretext per accelerar aquest procés de revisió i millora, ens ha obert finestres a altres realitats, projectes i referents que són una oportunitat per aprendre de la seva experiència i identificar potser possibles col·laboracions. També ens ha aportat importants dosis d’estress ; ) sortint de matinada, fent 600km, treballant de forma intensiva a vegades amb resultats productius a vegades generant interrogants i incerteses…

La nostra recomanació a tots aquells projectes que vulguin engrescar-se a fer un procés com aquest és que focalitzin molt bé el seu repte, que no perdin l’oportunitat d’aprofundir en contrastar les experiències d’altres projectes, perquè és en el diàleg amb altres equips humans on tenim més marge d’aprenentatge en la manera d’abordar els reptes, en les solucions plantejades, en les estratègies de desplegament viscudes. I que no perdin la centralitat del subjecte actiu principal: el(s) jove(s).

Seguim “on road” ; )